21.
|
Francesc d'Olesa, autor dramàtic: una hipòtesi versemblant
/
Romeu i Figueras, Josep (1917-2004)
Josep Romeu fa una completa relació biogràfica de Francesc d'Olesa i Santmartí i analitza el valor de la seva obra com a preceptista i com a poeta. Si 'La nova art de trobar' és un tractat que participa plenament de la tradició literària tot i la seva condició de "receptor d'inquietuds noves", cal destacar del 'Menyspreu del món' les "notes personals d'arranjament" que l'autor inclou a un poema igualment cenyit per la influència del seu temps. [...]
1979
Randa. Barcelona, núm. 9 (1979), p. 127-137 (Monogràfic: Homenatge a Francesc de B. Moll, 1)
|
|
22.
|
|
23.
|
|
24.
|
|
Unes lletres de batalla en temps del Tirant: Joan Francesc de Pròixita contra don Pero Maça de Liçana
/
Terol, Vicent ;
Maça de Liçana, Pero (1384-1448) ;
Terol, Vicent (Ed., Pr.)
S'hi editen i s'hi estudien unes lletres de batalla entre els nobles valencians don Pero Maça de Liçana i Joan Francesc de Pròixita. L'afer va acabar en combat, amb el rei de Navarra com a jutge, i va tenir lloc a Pau (Bearn) el 5 de febrer de 1487.
2003
Caplletra. València, núm. 34 (2003, Primavera), p. 143-170 (Monogràfic: Literatura catalana i cultura entre els segles XV i XVI)
Inclou una introducció (p. 143-152), en la qual es contextualitzen les lletres de batalla que s'editen
2 documents
|
|
25.
|
L'adaptació d'una novel·la al còmic
/
Fuster, Jaume (1945-1998)
Sobre la versió en còmic del 'Tirant' proposada a l'autor de l'article per Eliseu Climent. Jaume Fuster reflexiona sobre l'adaptació del text, la llengua a emprar, el tipus d'il·lustracions gràfiques, el públic a qui es vol adreçar i els tocs d'humor.
1993
Faristol. Barcelona, núm. 16 (1993, Juny), p. 12-14 (Articles)
|
|
26.
|
|
27.
|
|
28.
|
|
29.
|
|
30.
|
Clàssics i pseudo-clàssics al 'Tirant lo Blanc'. Reflexions a partir d'unes fonts de Joanot Martorell
/
Cingolani, Stefano Maria
L'autor de l'article constata el fet que el 'Tirant lo Blanc' es construeix a partir de préstecs i manlleus d'altres textos que es configren com a patrons de retòrica, com per exemple, les obres d'Ovidi, de Sèneca, de Petrarca, de Guido delle Colonne, Enric de Villena i, per damunt de tot, Joan Roís de Corella.
1996
Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. Barcelona, Vol. XLV (1995-1996), p. 361-368 (Vària)
|
|