|
11.
|
|
|
12.
|
|
|
La comprensió de les clàusules de relatiu en català infantil
/
Gavarró, Anna (Universitat Autònoma de Barcelona) ;
Adani, Flavia (Universität Postdam) ;
Ramon, Marta (Universitat Autònoma de Barcelona) ;
Rusiñol, Sandra (Universitat Autònoma de Barcelona) ;
Sànchez, Raquel (Universitat Autònoma de Barcelona)
De l'abstract: "[E]mprenem el primer estudi de la comprensió de les clàusules de relatiu de subjecte i d'objecte en català infantil. Repliquem un experiment dissenyat per a l'italià per Adani (2008), en concret una tasca d'identificació d'agent, amb 33 nens parlants de català central d'edats compreses entre els 3,5 i els 6,2 anys".
2012
Caplletra, Núm. 53 (Tardor 2012), p. 91-105
2 documents
|
|
|
13.
|
|
|
14.
|
|
|
La Preferència per la posposició dels subjectes definits en les construccions inacusatives: un tret desapercebut del català nord-occidental
/
Massanell i Messalles, Mar (Universitat Autònoma de Barcelona)
Del resum de l'article: "Partint dels materials aplegats en el mapa 1 de l''Atles lingüístic del domini català' («Tinc rodaments de cap»), el qual recull nombroses construccions del tipus «El cap em roda» / «Em roda el cap», mostro com el nord-occidental en contrast amb la resta de dialectes té una clara preferència per la col·locació postverbal dels subjectes definits en les construccions inacusatives i assajo de donar-ne una justificació posant aquest fenomen en relació amb el comportament específic en nord-occidental de les construccions del tipus IV de Fabra, en les quals en aquest dialecte no s'estableix concordança en nombre entre el verb i el sintagma nominal indefinit plural que el segueix, com ha estat assenyalat per Solà (1973, 1987, 1994, 1999), estudiat per Rigau (1992, 1997a, 1997b) i delimitat territorialment per Alonso i Suïls (1998)".
2011
Estudis Romànics, Núm. 33 (2011), p. 107-128
|
|
|
15.
|
|
|
16.
|
|
|
17.
|
|
|
18.
|
|
|
La gent parla / parlen massa
/
Solà, Joan
Joan Solà exposa les divergències d'alguns llibres de text quant a frases que fan concordar el verb amb un subjecte col·lectiu però singular. L'exemple li serveix per a denunciar la incomoditat de gramàtiques escolars i normatives "amb les possibilitats obertes o lliures".
2006
Avui Cultura. Barcelona (2006, 23 de novembre), p. 11 (Opinió. Parlem-ne)
|
|
|
19.
|
|
|
Diversos usos i peculiarietats de la preposició 'amb'
/
Pascual Pou, Montserrat
L'objectiu de l'estudi és descriure el comportament sintàctic d'alguns suposats "complements circumstancials" o "adjunts" (el SP Instrumental, SP Comitatiu i el SP Causa) introduïts per la preposició "amb" i fer patent, d'una banda, que són complements que estan estretament relacionats amb el predicat i, de l'altra, que als suposats complements circumstancials descrits poden ocupar les posicions argumentals de subjecte o complement directe.
2002
Llengua & Literatura. Barcelona, núm. 13 (2002), p. 165-186 (Estudis i edicions)
|
|
|
20.
|
|
guest ::
login
email alert
or subscribe to the 
RSS feed.