Traces. Catàleg

Traces. Catàleg 148 registres trobats  inicianterior106 - 115següentfinal  anar al registre: La cerca s'ha fet en 0.01 segons. 
106.
Sufixos fòssils del català / Bruguera, Jordi
En aquest estudi Jordi Bruguera recull i analitza una vuitantena de pretesos sufixos fòssils extrets de les obres citades. S'entén per sufix fòssil aquella partícula desinencial de caràcter lexical que actualment no és productiva en la creació de nous derivats.
2001
Miscel·lània Giuseppe Tavani, Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001 (vol. 1, p. 333-372)
   
107.
Euro / Pitarch, Vicent
A propòsit de la variació del cabal lèxic d'una llengua, Pitarch reflexiona sobre un dels formants lèxics més actius: l'element euro, apòcope d'Europa, que el diccionari de l'IEC inventaria com a prefix, al costat de la seva variant eur. [...]
2001
La Vanguardia. Libros. Barcelona, núm. 912 (2001, 5 de gener), p. 6 (Libros. Llenguatge)
   
108.
L'augment verbal romanç "-ez-/-iz-": derivació vs. flexió / Blaylock, Curtis
Examina el desenvolupament llatí i romànic del sufix d'origen grec -ez-/-iz-, que ha estat usat fonamentalment per les llengües romàniques com a derivacional, però en algun cas també com a flexional.
1996
Caplletra. València, Núm. 20 (1996, Primavera), p. 165-173 (Monogràfic: Filologia romànica)
2 documents
109.
Reflexions sobre la vocal temàtica / Sifre Gómez, Manuel
L'autor mostra el comportament de la vocal temàtica i les funcions que exerceix a diversos nivells. Observa que aquest element té alhora un caràcter flexiu i derivatiu, i això el porta a considerar la distinció entre flexió i derivació no taxativa sinó gradual.
1995
Caplletra. València, Núm. 19 (1995, Tardor), p. 307-332 (Monogràfic: Fonologia i morfologia)
2 documents
110.
'-Eig': entre la genuïnitat i el calc / Rull i Muruzàbal, Xavier
En aquest article, Xavier Rull analitza l'ús del sufix '-eig', comenta alguns casos de calc morfològic de l'espanyol (sobretot en verbs de caire col·loquial i en neologismes tècnics) i descriu els usos del sufix que són -o han sigut fins ara- genuïns del català.
1999
Els Marges. Barcelona, Núm. 63 (1999, Maig), p. 59-88 (Notes)  
111.
Més sobre la formació dels nomina agentis, instrumenti i loci en català / Grossmann, Maria
Estudi dels procediments morfològics derivacionals que tenen com a funció principal o secundària la formació, a partir de bases nominals o verbals, de noms d'agent, d'instrument o de lloc.
1998
Estudis de llengua i literatura en honor de Joan Veny (II), Barcelona : Universitat de Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998 (p. 559-575)
   
112.
La E àtona en el català de Mallorca / Bibiloni, Gabriel
Estudi de la realització [e] en posició àtona en el mallorquí. Específicament es tracten les formes verbals rizoàtones de la primera conjugació que tenen un referent rizotònic amb [e], la influència de la [e] tònica en mots no verbals de la mateixa família lèxica, la [e] àtona en el lèxic modern i la [e] àtona en posició posttònica.
1998
Estudis de llengua i literatura en honor de Joan Veny (II), Barcelona : Universitat de Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998 (p. 533-539)
   
113.
El sufix '-aire' al País Valencià / Martines, Josep
Josep Martines es planteja un seguit d'interrogants sobre la teoria que el sufix '-aire' pugui ser considerat un préstec tardà de l'occità amb reminiscències mossàrabs. Tot i que al País Valencià aquest sufix no té la vitalitat que manifesta al Principat i, especialment, a la Catalunya Nord, l'autor ofereix un llistat alfabètic de les mostres que n'ha pogut recollir en textos i en el parlar viu.
1997
Miscel·lània Germà Colón, 7, Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997 (p. 229-262)

Inclou en apèndix els exemples de '-aire' que du el vocabulari eivissenc d'Enric Ribas, i alguna mostra que ha pogut recercar en l'aragonès
   

114.
Estructura gramatical i lexicó: el mot mínim català / Cabré Monné, Teresa
Aquest estudi està dividit en dues parts. A la primera part, s'hi estudien els processos de creació de mots per derivació prosòdica. Entre aquests processos, hi ha els sistemes de truncament i altres sistemes de creació de mots, com ara la reduplicació lèxica, la reduplicació morfològica, la reduplicació prosòdica i la reduplicació fonològica. [...]
1993

Annexos amb les dades estudiades
   

115.
Algunes observacions sobre el 'Diccionari' de l'Institut d'Estudis Catalans / Macià i Guilà, Jaume
L'estudi analitza el tractament que han rebut en el 'Diccionari' de l'IEC aspectes com la variació dialectal o estilística, els manlleus i els neologismes; comenta certes decisions que s'han pres en la seva elaboració (ús del guionet o de l'accent); i acaba amb una nota sobre el tipus de llenguatge usat en les definicions.
1996
Els Marges. Barcelona, Núm. 57 (1996, desembre), p. 71-83 (Notes)  

Traces. Catàleg : 148 registres trobats   inicianterior106 - 115següentfinal  anar al registre:
Us interessa rebre alertes sobre nous resultats d'aquesta cerca?
Definiu una alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al canal RSS.
No heu trobat el que estaveu cercant? Proveu la vostra cerca a:
Derivació dins Amazon