| Fecha: |
1989 |
| Resumen: |
Ramon Martí i Ramon Llull representen dos moments radicalment diversos de l'evolució de l'apologètica cristiana de l'Edat Mitjana. El primer, portador del programa missioner de Ramon de Penyafort i deutor de l'ensenyament tomista, segueix la tècnica dominicana, una tècnica "negativa" destinada a posar en evidència els hipotètics "errors" de l'adversari, però incapaç de provar racionalment la pròpia fe. El segon utilitza una tècnica "afirmativa" que pretén provar per raons necessàries els dogmessd de la fe cristiana i la superioritat del cristianisme sobre l'islamisme i el judaisme. |
| Contiene: |
Inclou en apèndix una cronologia de fets relacionats amb l'apologètica catalana dels segle XIII
|
| Lengua: |
Resum de la conferència en català i anglès |
| Documento: |
Estudi |
| Materia: |
Història ;
Escriptors catalans ;
Prosa llatina ;
Prosa catalana ;
Narrativa catalana ;
Prosa religiosa ;
Cristianisme ;
Islamisme ;
Edat mitjana ;
1232-1284 (esp. 1263-69) ;
1200C ;
1260X
Martí, Ramon 
(1230-ca 1284) ;
Llull, Ramon
;
Ramon de Penyafort,
sant |
| Publicado en: |
Estudi General. Girona, Núm. 9 (1989), p. 171-185 (Monogràfic: El debat intercultural als s. XIII i XIV. Actes I Jornades de Filosofia Catalana) , ISSN 0211-6030 |
visitante ::
identificación
