Resumen: |
Del resum que encapçala l'article: "En llatí els paradigmes del perfectum de la segona i tercera conjugacions tenien formes febles solament en la segona persona del pretèrit perfectiu i en el plusquamperfet de subjuntiu. En les llengües romàniques s'han establert formes febles en totes les categories morfosintàctiques del «PyTA» de la major part dels verbs, i els mateixos pretèrits forts manifesten formes febles en totes les categories llevat de les 1/3sg. pst. pfv. En la reconstrucció proposada ací del paradigma protoromànic del «PyTA» de vendidi vaig vendre' i verbs semblants, atribuïm la distribució divergent i sorprenent dels reflexos de */Çe/ i */ÇD/ en la Romania a tres processos: (i) una reformació influenciada pel vocalisme del radical no compost de dedi vaig donar', (ii) l'haplologia que suprimí la síl·laba àtona en una seqüència /dVdV/, i (iii) una simplificació de la distribució de l'accent dins el paradigma «PyTA». Aquests processos poden haver-se dut a terme en ordres cronològics diferents amb resultats distints en les diverses llengües. " Es tracta el cas català. |