| Resumen: |
De la sinopsi que encapçala l'article: "L'any 1973 un petit col·lectiu d'estudiosos dels Països Catalans es constituí en el Grup Català de Sociolingüística (GCS), amb el propòsit d'impulsar la normalització de la llengua catalana i els estudis sociolingüístics en la seva àrea. La seva primera aparició pública fou en el VIII CongrésMundial de Sociologia (Toronto, 1974), on, gràcies a L. V. Aracil-un dels promotors del GCS-, s'organitzà una sessió dedicada a la llengua catalana, i tot el seumaterial es publicà al primer número de l'anuari Treballs de Sociolingüística Catalana (1977). L'any 1981 el GCS tenia divuit associats. La creixença del col·lectiu el portà, el 2005, a denominar-se Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana (ASOLC) i, poc després, en convertir-se en filial de l'Institut d'Estudis Catalans, el 2008, adoptà el nom de Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS). Al llarg de la seva història aquesta associació no solament s'ha dedicat a impulsar i estendre la recerca sociolingüística, sinó que, amés, ha participat en nombroses iniciatives de planificació. |
visitante ::
identificación
;
Badia i Margarit, Antoni M. 
