Abstract: |
Del resum de l'article: "Entre 1750 i 1830 es consolida entre els escriptors europeus un canvi d'actitud respectea les traces materials del procés d'escriptura de la pròpia obra. Aquest canvi es concreta en la conservació dels materials que testimonien aquest procés (llibretes de notes, esbossos, dibuixos, esquemes, primeres redaccions, manuscrits, etc. ), d'una banda, i en la revisió i consegüent refecció de la pròpia obra, de l'altra. Els motius que impel·leixen els escriptors a dur a terme aquests processos de refecció provenen de diversos agents: la mateixa evolució de l'autor, les intervencions dels lectors, els «vicis» de l'obra, l'adequació al codi lingüístic i literari, els condicionants del context i les característiques del canal de difusió. En definitiva, el coneixement de l'actitud de l'autor envers la pròpia obra i l'anàlisi de les seves traces materials poden proporcionar elements imprescindibles a l'hora d'acotar-ne una lectura interpretativa: cal, doncs, acostar-se als textos contemporanis amb un cert esperit crític respecte a. |