| Fecha: |
1984 |
| Resumen: |
El Teatre Principal de València, inaugurat el 1832, aviat es convertí en el local de la nova burgesia valenciana. Malgrat les disposicions governamentals que intentaven evitar un teatre que s'expressés en una llengua diferent a la castellana, la burgesia valenciana no va renunciar mai a les representacions de "teatre valencià". Fins a la dècada dels 50, però, el teatre català va ocupar una posició subalterna en la programació del Principal, i són representatius d'aquesta època els dramaturgs J. Bernat i Baldoví i R. M. Liern. L'aparició d'Escalante va consolidar un tipus de sainet basat en el costumisme i en la construcció d'arquetipus i models lingüístics de gran rigidesa. |
| Contiene: |
Inclou un gràfic amb l'evolució de les representacions en valencià al Teatre Principal de València i un llistat de les obres estrenades entre 1832 i 1875. Inclou resum en castellà, francès i anglès
|
| Documento: |
Estudi |
| Materia: |
Història del teatre ;
Teatres ;
Teatre català ;
Sainet ;
Públic ;
Escriptors catalans ;
Actors ;
1832-1875 ;
València ;
Horta ;
1830X ;
1840X ;
1850L
Bernat i Baldoví, Josep 
(1809-1864) ;
Liern, Rafael Maria
;
Escalante, Eduard
;
Teatre Principal de València : teatre
|
| Publicado en: |
Estudis Escènics. Barcelona, Núm. 24 (1984, Març), p. 77-94, ISSN 2385-362X |
visitante ::
identificación
