| Fecha: |
2008 |
| Resumen: |
L'autor defineix què entén per la metàfora del jardí desolat i fa un repàs per diverses obres del segle XX que exploten aquesta imatge per evocar les catàstrofes d'aquest segle. |
| Documento: |
Estudi |
| Materia: |
Poesia catalana ;
Teatre català ;
Prosa catalana ;
Novel·la catalana ;
Novel·la italiana ;
Prosa anglesa ;
Prosa alemanya ;
Estil literari ;
Novel·la hongaresa ;
Teatre rus ;
Jardí desolat=Motiu literari ;
Motiu literari
Bassani, Giorgio 
;
Alcover, Joan
;
Espriu, Salvador
;
Pla, Josep
;
Rodoreda, Mercè
;
Zweig, Stefan
(1881-1942) ;
Márai, Sándor
;
Tomasi di Lampedusa, Giuseppe
;
Villalonga, Llorenç
(1897-1980) ;
Txèkhov, Anton
;
Rusiñol, Santiago
(1861-1931) ;
Steiner, George
|
| Obras: |
Bassani, Giorgi.
El jardí dels Finzi-Contini . [Barcelona] : [Proa], [2007]
Alcover, Joan.
Cap al tard . 1909
Espriu, Salvador.
Primera història d'Esther . [Barcelona] : [Aymà[, [1948]
Rusiñol, Santiago.
El jardí abandonat
Pla, Josep.
El que hem menjat . 1972
Rodoreda, Mercè.
Mirall trencat . 1974
Rodoreda, Mercè.
La plaça del diamant . 1962
Steiner, George.
En el castell de Barbablava . 1971
Zweig, Stefan.
El món d'ahir: memòries d'un europeu . [Barcelona] : [Quaderns Crema], [2001?]
Márai, Sándor.
Confessions d'un burgès
Tomasi di Lampedusa, Giuseppe.
El guepard
Villalonga, Llorenç.
Bearn o la sala de les nines
Txèkhov, Anton.
L'hort dels cirerers |
| Publicado en: |
Revista de Catalunya, Núm. 242 (Setembre 2008), p. 71-107 (Revista dels llibres) , ISSN 0213-5876 |
visitante ::
identificación
