| Resumen: |
Joan Martori explica la reobertura dels teatres del Paral·lel després de l'inici de la guerra, el 19 de juliol de 1936, una reobertura condicionada per la creació de la Comissaria d'Espectacles de la Generalitat i, sobretot, per la constitució del Sindicat Únic d'Espectacles Públics a mans de la CNT. Fou el Comitè Econòmic d'aquest sindicat el qui s'encarregà de gestionar els teatres del Paral·lel. Martori explica les "línies d'actuació de la socialització de l'espectacle" iniciades per la CNT, i la voluntat d'intervenir moralment en aquests tipus d'espectacles de cara a eliminar-ne tota "grolleria" i "vulgaritat". Després de la reobertura, el balanç econòmic fou positiu, però cada vegada més "la crítica pressionarà per tal de renovar la cartellera" i per "depurar" els espectacles, especialment el music-hall. Però com puntualitza Martori, es tractava d'una "campanya desnaturalitzadora de les essències d'aquests gèneres" que no va anar més enllà "de les declaracions de principis". Martori explica les contradiccions en la política teatral de la CNT respecte als music-halls, en què la moral revolucionària, la voluntat d'adequar el repertori a les circumstàncies i de netejar-lo de tota obscenitat, topà amb la necessitat de donar feina a un col·lectiu nombrós i que obtenia bons rendiments econòmics. La visita d'Erwin Piscator el 1936, en aquest marc de sensibilització, serví per conscienciar de la necessitat d'un teatre revolucionari i eficaç. Martori repassa algunes de les veus crítiques envers el panorama teatral del Paral·lel des del 1936 fins al 1938, comenta alguns del canvis produïts a partir de 1938, especialment al teatre Espanyol, però constata que tant la gestió inicial de la CNT com la gestió institucional posterior no aconseguiren canviar la inèrcia de la indústria teatral del Paral·lel. |
visitante ::
identificación
;
Comissaria d'Espectacles Públics de Catalunya 
