| Resumen: |
Ignasi Mascaró s'endinsa en la controvertida ambigüitat de la paraula 'expressiu'. Un cop feta la introducció, l'autor estableix tres significats bàsics del mot ('breu, concís, eficaç'; 'icònic, gràfic, imaginatiu'; i 'emotiu'). Mascaró posa en quarentena la idea de les llengües expressives i analitza la consistència d'aquesta suposada expressivitat. Sense plànyer-hi un cert grau d'ironia, exemplifica, també, l'ús d'aquesta ambigüitat en altres àmbits de la cultura (en la gastronomia, per exemple) i aborda, tot seguit, l'ús que en fa la lingüística. D'aquí, passa a analitzar l'expressivitat en relació a l'entonació. En acabat, assaja una conclusió del paper de l'expressivitat en la comunicació, en funció de si afecta l'emissor, el missatge o bé els codis. |
visitante ::
identificación
