Resumen: |
Robert E. Lerner estudia els vincles de Francesc Eiximenis amb les profecies medievals i, més concretament, la influència, en el seu pensament, del joaquimisme, al qual s'adherí, i a les tendències, àmpliament difoses, que auguraven diversos cataclismes (la vinguda de l'Anticrist, la fi del temps o el Sàbat final) cap a finals del segle XIV. Lerner, que especula sobre el pes real, en Eiximenis, de tots aquests corrents, destaca la possibilitat que les profecies de Joan de Rocatalhada fossin "la seva principal font d'inspiració" i hi troba coincidències ideològiques i matisos verbals concordants. Posa, així, de manifest com Eiximenis mira de fer coherents, al 'Dotzè', aquests corrents mil·lenaristes amb el text bíblic de l'Apocalipsi, de cara a "la construcció d'una exegesi mil·lenarista convincent". Quant al matís republicà que contenen, Lerner l'atribueix a la disputa amb Joan I arran de la crítica d'aquest al mil·lenarisme d'Eiximenis. L'estudi explica, també, els motius de la seva retractació posterior, en el context dels pogroms, a València, a finals del XIV. En aquest sentit, planteja la hipòtesi que "les multituds homicides" perseguissin, a més dels jueus, el mil·lenarisme. |