| Abstract: |
Vicent Simbor analitza la novel·la catalana concentracionària, cenyint l'abast a les obres estrictament testimonials i bandejant, per tant, els autors que no van viure'n l'experiència. Posant sempre les obres en relació a la producció europea, l'autor aborda el problema de la inversemblança de l'horror dels camps de concentració i el paper que, en aquest acte comunicatiu, hi té la ficció, com a opció "per a fer intel·ligible el món infernal concentracionari 'als de fora'". La justificació d'aquesta tria es tracta per separat: per una banda, el cas de Joaquim Amat-Piniella i, per l'altra, el d'Agustí Bartra i el de Ferran Planes. En el primer cas, no hi ha res de substancial que sigui inventat, tot i l'opció de la novel·la. Quant al 'Crist de 200. 000 braços', la ficció hi té, ja, un paper més rellevant, tot i l'evident base autobiogràfica de partida. Hi ha un element fet explicítament d'aquesta barreja: la fusió, en el personatge de Pere Vives, de l'home real que conegué i del si mateix. En qualsevol cas, s'estableix "una relació íntima, directa, amb una matèria primera viscuda de primera mà per l'autor". L'estudi tracta, a partir d'aquí, l'evocació de la noció del temps cronològic, en aquestes obres, derivada de l'experiència de la inexistència d'un futur i del refugi en el passat. Simbor acaba establint la coherència de la narrativa catalana concentracionària dins de la literatura europea que tracta aquesta circumstància. |
guest ::
login
;
Bartra, Agustí 
