Abstract: |
La ponència tracta el concepte d'artista modernista. Segons Castellanos, aquest és la personificació de la modernitat, un element reestructurador de la societat, amb consciència del canvi social que li pertoca dur a terme a partir de la literatura i cap a la societat. Ens trobem davant una reformulació dels mites del Romanticisme. D'aquesta manera, l'artista creador, al qual se li atribueix una sensibilitat superior, s'oposa a la mentalitat burgesa i busca la integració en la societat per esdevenir-ne la intel·ligència que ha de canviar el panorama cultural que ha heretat. Castellanos ho relaciona amb la lluita per una cultura i literatura específiques, pròpies d'una cultura sense Estat. Hi arriba a haver una equiparació entre la creació artística i la religió, que postula la concepció de l'artista com un sacerdot i l'inclou en l'esfera del sagrat. L'Art es converteix, d'aquesta manera, en espiritualitat, i tradueix el dolor d'una societat materialista que margina l'artista. Segons l'autor, era una pugna pel simbòlic entre modernistes i catòlics, i considera que el conflicte sagrat-profà, que es pot trobar per exemple en les obres de Raimon Casellas, exemplifica les tensions entre literatura i societat. Castellanos posa exemples de metàfores de sacralització i motius literaris sagrats en les obres de Jeroni Zanné, Casellas, Víctor Català, Rusiñol i Prudenci Bertrana. |