La paraula poètica com a permanència en Joan Vinyoli

Fecha:	2006
Resumen:	L'estudi tracta el procés pel qual Joan Vinyoli trobà la resposta al conflicte entre vida i poesia en la Paraula Poètica com a "nou món on renéixer", un món que, generat en la serenitat i en la quietud, permet, en certa manera, "aturar el temps". Arribat a la vellesa i deslliurat de les contingències i servituds vitals, el poeta capeix que "el temps podia ser retingut per la poesia", i s'adona que només la Paraula li podia permetre "renéixer en una altra vida". L'autora, que ressegueix aquesta progressió metafísica amb les citacions de poemes diversos, conclou que és aquí on rau la força central que possibilita el "vitalisme esperançador" del final de la trajectòria poètica vinyoliana, al capdavall una "victòria sobre l'existència".
Nota:	Estudi llegit en el marc del primer Simposi Internacional Joan Vinyoli, celebrat a Santa Coloma de Farners els dies 15, 16 i 17 d'octubre del 2004
Documento:	Estudi
Materia:	Poètica ; Poesia catalana ; Filosofia ; Ideologia literària ; Escriptors catalans Vinyoli, Joan
Publicado en:	I cremo tot en cant: Actes del 1r. Simposi Internacional Joan Vinyoli, Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006 (p. 341-346)

El registro aparece en las colecciones:
Tipo de documento > Estudios

Registro creado el 2009-11-30, última modificación el 2024-02-07