Resumen: |
Carles Miralles estudia les "escultures visuals" (pedres o petits troncs) aplegades per J. V. Foix i ara fotografiades i ofertes en forma de llibre a 'Poemes de pedra'. L'autor explica el procés de conversió dels objectes "en peces frontals, planes", mitjançant la imposició d'un punt de vista des d'on cal mirar, és a dir, la descoberta d'un sentit nascut d'una determinada posició de l'objecte seleccionat. La troballa esdevé, en aquesta operació, "escultura visual", atès que la vista del poeta ha reeixit a convertir-la en estàtua, tot evidenciant allò que la natura amaga. Miralles relaciona aquests exemples de l'obra no escrita de Foix amb el seu concepte del real i de la naturalesa, i estableix un paral·lelisme amb la idea de "clinamen" de Lucreci, sense obviar una certa alternativa foixiana a les operacions surrealistes, ni la relació de tot plegat amb la seva poesia escrita. |