Resumen: |
De cara a l'estudi dels trets del realisme de Josep Pla, Eliseu Carbonell fa una anàlisi de les estratègies antropològiques de la seva obra. La primera conclusió que en treu és que, amb la insistència en el tema del pas del temps i la necessitat de la recuperació de la memòria, Pla oposa sempre memòria a ficció. La seva posició contrària al folklorisme, per exemple, o la preferència per la fixació de la circumastància estacional amb la intenció d'aferrar-se a la perennitat del temps cíclic, són elements que cal llegir en aquesta línia, la qual desemboca en l'objectiu últim de "salvaguardar allò que resta de permanent en la cultura". |