Resumen: |
Josep Antoni Fluixà reflexiona sobre l'ús d'etiquetes en la història de la literatura, i sobre el grup d'escriptors joves que s'autoanomenen "imparables". Considera que en aquest cas "l'etiqueta proclamada respon a una finalitat de promoció mediàtica". Diu que, si bé es tracta "d'un grup no estrictament poètic", "tenen com a característica principal la bona preparació lingüística [. . . ], a diferència dels escriptors de les generacions anteriors". Després, presenta Francesc Gisbert i la seva obra com a narrador per a infants, joves i adults. Esmenta les obres publicades i els premis que ha rebut, i el considera "un autèntic i indiscutible candidat per a formar part del grup dels "Imparables"". |