| Resum: |
Jordi Mesalles defensa el paper emblemàtic de Ricard Salvat en la trajectòria del teatre català dels darrers 50 anys. Un fragment: "El que és simptomàtic és que haguem de recordar tot això en les pàgines d'un diari quan persones amb aquest bagatge haurien de circular amb tota normalitat pels comitès, assessories i altres òrgans de decisió cultural d'aquest país i, evidentment, no haurien de desaparèixer de la circulació com a directors d'escena. És més: haurien de dirigir els teatres públics. Però els polítics d'aquest país semblen entestats a separar generacions i a no permetre el traspàs de coneixement, fet que dóna lloc a territoris cada vegada més àrids de criteri i concepte (només es parla de gestió) i a una manca absoluta de respecte de les noves generacions envers els predecessors que van cultivar el terreny que ara ells trepitgen sense tastar els fruits saborosos que hi ha plantats. Ens permetem el luxe de deixar-los podrir. ". |
visitant ::
identificació
