Tres poetes i un paisatge

Fecha:	1991
Resumen:	Estudi de tres models diferents de poesia escrita per tres poetes amb semblances circumstancials: haver nascut a terres lleidatanes i pertànyer a la generació poètica dels setanta, tot i que Josep M. Ripoll destaca ja, des de bon començament, que Margarit es desmarca dels altres dos. L'autor estudia els motius i l'estil literari dels poetes i els relaciona entre ells a partir de l'enllaç que suposa la conversió dels diferents elements de la naturalesa en un símbol intimista.
Contiene:	L'estudi inclou, com a presentació i com a cloenda del monogràfic, dos poemes de cada autor: "Les gavines honoren el deixant..." i "De sobte és clar" de Joan Margarit; "Divisa" i "Aquest amor, difícil..." de Maria Mercè Marçal; i "Si mars d'imperi mouen astres, boscos..." i "D'aquell far que guspireja..." de Jaume Ponts
Documento:	Estudi
Materia:	Poesia catalana ; Estil literari ; Tècniques literàries ; Generacions Margarit, Joan ; Pont, Jaume ; Marçal, Maria Mercè
Publicado en:	Urc. Monografies literàries de Ponent. Tàrrega, núm. 4-5 [1991], p. 40-46, ISSN 1130-1236

Registro creado el 2009-11-30, última modificación el 2023-09-23

El sistema ha encontrado un error mientras gestionaba su petición.

Los administradores del sistema han sido avisados.

En caso de duda, póngase en contacto con p.traces@uab.cat