| Resum: |
Després de comentar el tipus lector que és l'adolescent i de constatar com alguns poetes catalans cerquen alliberar-se del ritme i de la rima, ens explica que ell veu les diferents tendències o "escoles literàries" "no pas com a tals" sinó com a "gèneres". Cada "modalitat poemàtica" serà "vàlida" sempre que el poeta sigui "mestre del seu enginy i senyor de la seva voluntat". Foix es declara "investigador en poesia" i pensa que totes les tendències són vàlides. Allò que refusa és "l'abandonament, en una mateixa tendència, i el descordament dins un mateix gènere, que ostenten en llurs composicions alguns versificadors d'ara". |
visitant ::
identificació
