Resumen: |
L'autor fa un breu repàs de la representació de musicals en català i remarca la dècada dels vuitanta en què Dagoll Dagom esdevé la companyia reina del gènere. Dels últims anys del segle XX, Ordóñez recorda l'agrupació El Musical Més Petit i repassa molt breument aquelles peces que es representaren sota el format de musical. A partir d'aquí, es constaten les mancances actuals i l'autor de l'article reclama obres amb personalitat, amb poder de convicció, que respectin la tradició i apostin per la modernitat i que rebin suport i expansió "des de sota". |