| Abstract: |
Rovira ressegueix la trajectòria d''Oriflama' i en fa una anàlisi de la seva evolució, des dels inicis l'any 1961 lligada al Bisbat de Vic fins a la seva desaparició l'any 1977, prioritzant l'estudi, però, dels primers deu anys de vida de la revista, l'etapa pròpiament vigatana. L'autor assenyala, com a eixos distintius d''Oriflama', el catalanisme reivindicatiu i la transmissió de valors democràtics, els quals perden part del seu sentit en un estat de coses diferent al del règim i per això, entre altres coses, 'Oriflama' acabarà per desaparèixer. Es comenten els problemes amb la censura, el paper de l'Església i els col·laboradors que tingué; en aquest sentit s'atura a explicar la irrupció de l'anomenat grup de Barcelona, amb Josep M. Huertas al capdavant. |