Resumen: |
Figueres dedica un llarg comentari a reflexionar sobre la manca d'una política cultural en el terreny de l'hemerografia. Assenyala que hi ha, encara, moltes llacunes en el coneixement de les publicacions periòdiques en català, i que les poques iniciatives institucionals que s'han dut a terme en aquest sentit constitueixen l'excepció a la tendència general. Comenta que instruments de referència en el camp de la recerca i sistematizació de dades, com ara catàlegs de premsa, inventaris, etc. , serien un símptoma de normalitat. Aporta l'exemple de la publicació clandestina "L'Hora de Catalunya", promoguda per Lluís Esteve durant els primers anys quaranta: les poques dades que es tenen són dubtoses, i els exemplars conservats es troben dispersos arreu. Conclou que articular una infrastructura que pugui omplir aquest buit contribuiria a fixar la memòria històrica de Catalunya. |