La lengua valenciana, una lengua románica / Manuel Mourelle de Lema
Mourelle de Lema, Manuel
Fira a Europa de la Llengua Valenciana (1a : 1998 : Brussel·les)

Data: 1997
Resum: Es tracta d'un discurs que recull resumidament les tesis principals que l'autor exposa en la seva obra citada. Comença com un assaig de lingüística històrica, explicant el naixement de les llengües romàniques després de la fragmentació del llatí en els diversos territoris de l'Imperi, i tot seguit retreu als romanistes que no incloguin el valencià en les diverses classificacions que s'han assajat. A partir d'això centra l'estudi a demostrar la personalitat pròpia del valencià, basant-se en l'influx decisiu del substrat preromà fins i tot posteriorment a l'arribada del llatí a la zona, el rastre del qual es trobaria en les anomenades "jarchas valencianas" datades segons l'autor entre els segles XI i XII (per bé que no descarta rastres previs). Es defensa l'existència d'un romanç propi a la zona de l'actual País Valencià ja en els segles X i XI, que hauria resistit la Reconquesta de Jaume I, i que hauria mantingut els trets específics que han fet possible que pugui parlar-se de valencià.
Nota: Inclou un apartat de bibliografia i notes (pàg. 53)
Nota: És el discurs pronunciat al Parlament Europeu el dia 1 d'octubre de 1998 amb motiu de la I Fira a Europa de la Llengua Valenciana.
Nota: A peu d'impremta s'indica com a any de publicació el 2000
Document: Prosa espanyola ; Discurs
Matèria: Història de la llengua ; Valencià ; Gramàtica històrica ; Substrat ; Superstrat ; Lèxic ; Tipologia lingüística ; Etnolingüística ; Normativa de la llengua ; Polèmica ; 900-1100 ; Llengües romàniques ; País Valencià ; 900C ; 1000C
Obres: Mourelle de Lema, Manuel. La Identidad Etnolingüística de Valencia . Desde la antigüedad hasta el siglo XIV. València?
Publicat a: Anales de la Real Academia de Cultura Valenciana. València, Any LVI, núm. 75 (gener-desembre de 1997), p. 33-53
 Registre creat el 2009-11-30, darrera modificació el 2023-09-08



   Favorit i Compartir