Resumen: |
Jordi Coca reflexiona sobre la programació dels teatres de Barcelona, que considera poc estimulant i que ha perdut embranzida respecte a la d'altres anys, com per exemple la que oferia l'AGDB durant els anys cinquanta i seixanta. La causa d'aquest empobriment rau el canvi que s'està produint en la concepció de la funció del teatre, que més que veure's com un bé cultural es considera una distracció. L'autor fa alguna refèrencia al manifest de l'Associació d'Actors i Directors llegit per Manel Barceló en què es denuncia la davallada del teatre cap a un corporativisme de l'entreteniment i la recerca desesperada de la fórmula d'èxit, la qual no garanteix la satisfacció de la gent de l'espectacle ni la del públic. |