| Resumen: |
L'autora recorda la imatge del qui fou president de l'Ateneu Barcelonès durant el curs 1892-1893, Josep Yxart, com a un dels grans intel·lectuals i oradors catalans de finals del segle XIX. Pel que fa a la relació d'Yxart amb l'Ateneu, Rosa Cabré considera que el lligam amb la institució va tenir un pes específic considerable en la seva preocupació per ajudar a a la construcció de la ciutat de Barcelona i al redreçament i la modernització cultural del país. A partir d'aquesta premissa es repassa la vinculació entre l'estudiós i la institució, iniciada el setembre de 1877: el premi de l'Ateneu per 'Lo teatre català' (1879); el comentari específic d'Yxart sobre la institució a 'El Año pasado' (1886); les tasques com a soci (crític, director literari, teòric i historiador de la literatura i, especialment, com a impulsor del procediment naturalista i de l'ús del català com a llengua de cultura i literària). Com a president de l'Ateneu, l'autora remarca tres punts essencials que l'estudiós es fixa com a objectius: trobar un local nou, redactar uns nous estatuts i endegar una política interna destinada a maximitzar l'activitat cultural. Finalment, es recorda que l'Ateneu va ser per Yxart un espai de relació personal i d'intercanvi intel·lectual fins que el 1893 s'acomiadà de la presidència, i un espai que li suposà, segons Rosa Cabré, la possibilitat d'una plataforma de construcció ciutadana i una opció cultural d'equilibri entre tradició i modernitat. |
visitante ::
identificación
;
Ateneu Barcelonès 
