| Fecha: |
2000 |
| Resumen: |
La intenció d'aquest estudi és la descripció d'aquells sintagmes que constitueixen formes lingüístiques estereotipades del català, usades en la llengua amb un elevat grau de lexicalització, el significat de les quals no es pot construir a partir del significat literal dels seus components. Es tracta d'analitzar la fraseologia, les frases fetes, les expressions idiomàtiques i lexicalitzades, els modismes i les locucions tot i que, des d'una perspectiva teòrica, s'usa el terme "predicat complex" a l'hora de fer referència a determinades relacions de dependència lèxica. L'estudi s'estructura en dues parts. En la primera es fa referència a aspectes generals de la lexicalització i es descriuen diverses propietats que es poden usar per distingir els sintagmes lexicalitzats dels no lexicalitzats. En la segona part es presenten arguments sintàctics i semàntics a favor d'una anàlisi sintagmàtica de les expressions idiomàtiques, així com d'una anàlisi semàntica basada en la composicionalitat del seu significat. |
| Nota: |
Inclou bibliografia |
| Nota: |
Article que forma part d'un estudi teòric sobre el caràcter composicional de les construccions idiomàtiques i també d'un treball en procés d'elaboració: una base de dades per a la posterior confecció d'un diccionari de sinònims de frases fetes de la llengua catalana |
| Documento: |
Estudi |
| Materia: |
Frase feta ;
Català ;
Locució ;
Composició ;
Lèxic ;
Sintaxi ;
Semàntica ;
Sintagma |
| Publicado en: |
Els Marges. Barcelona, núm. 67 (2000, Octubre), p. 7-31 (Estudis i assaigs) , ISSN 0210-0452 |
visitante ::
identificación
