| Abstract: |
A la primera part, Joan Solà, davant el llibre de Jesús Royo, exposa aquells punts de partida comuns que comparteix amb l'autor. A la segona, en un to més polèmic, parla d'aquelles "trampes" i "enganys" sobre la situació del català respecte de la del castellà que argumenta Royo al seu estudi, amb els quals Solà no està d'acord. A la tercera, l'autor critica els silencis de Royo en temes com la responsabilitat de l'Estat en matèria lingüística. A la quarta, intenta explicar quina posició adopta el catalanoparlant davant la situació lingüística actual, que sent difusa i adversa alhora, per argumentar la tesi de Royo segons la qual la llengua és un tema tabú. A l'última part, critica alguns postulats del llibre, com ara el punt de vista des del qual es tracta la identificació entre la identitat nacional i la llengua, o la idea que el català no és més que un "símbol de tot el sistema de repartiment de la propietat". Finalment, Solà veu una contradicció en el bilingüisme necessari per a la igualtat que reclama Royo: "vols que el país funcioni al cinquanta per cent en cada llengua però no acceptes de compensar amb mesures polítiques i pedagògiques el desequilibri provocat per una ferotge política de segles, ni la voracitat del mercat, ni les limitacions de la Constitució i dels qui l'apliquen". |
guest ::
login
