El Monzó más duro

Data:	2001
Resum:	A propòsit de la publicació de l'últim llibre de contes de Quim Monzó, 'El millor dels mons', Guillamon constata el fet que l'escriptor recupera els paisatges barcelonins de la seva infantesa i, en conseqüència, reivindica la memòria de la ciutat i dels paisatges del passat. En una xerrada amb Guillamon, Monzó afirma que no escriu per una necessitat comercial, sinó perquè no ho pot evitar, com a resultat de la vivència personal, fet pel qual Guillamon llegeix els personatges dels relats d''El millor dels mons' com a transposicions del propi autor en diversos moments de la pròpia vida: el transcendental, l'angoixat i el pessimista.
Document:	Comentari
Matèria:	Conte català Monzó, Quim (1952-)
Obres:	Monzó, Quim. El millor dels móns . Barcelona : Quaderns Crema, 2001
Publicat a:	La Vanguardia. Libros. Barcelona (2001, 2 de febrer), p. 1-3 (Libros) , ISSN 2014-1963

El registre apareix a les col·leccions:
Tipus de document > Comentaris

Registre creat el 2009-11-30, darrera modificació el 2023-12-03