| Abstract: |
A partir del concepte modern de gènere que, segons l'autora, ha aixecat una interessant polèmica com a instrument d'anàlisi en les eines socials i com a eina mobilitzadora en la pràctica política, s'analitza el rol de la dona al refranyer. S'entén la dita de caràcter popular com un model d'ensenyament viu que transmet missatges i estereotips sobre els rols masculins i femenins i, també, sobre la "dona bona" i la "mala dona", especialment aquelles que poden classificar-se d'acord amb el seu estat civil (els valors de la virginitat i la fidelitat), la seva posició dins de la família (els vincles "primordials" de sang i el conflicte amb la família política), l'edat (la desvalorització de la infertilitat i la por a la llibertat) i les "altres" (les prostitutes). Per altra banda, també s'analitza la reproducció-subversió d'estereotips i rols femenins del tipus: xerraire, mentidera, dolenta i perillosa. Fernández Poncela conclou que darrera aquest ric i complex simbolisme de la cultura popular s'hi detecta una certa racionalitat que obeeix a una cultura dominant que justifica la discriminació femenina i que, en general, els missatges emesos als refranys són pressions destinades a la interiorització, acceptació i reproducció del model cultural socialment establert en un context determinat. |
guest ::
login
