Resum: |
Es comenten les conseqüències del procés accelerat de transformació social a la Vall d'Aran: l'oblit de la pròpia cultura i la pràctica desaparició de l'aranès. Tot i així, malgrat la disminució de la seva pràctica en l'àmbit quotidià, es constata el fet que la llengua pròpia manté un procés de creixement qualitatiu superior al que mai no ha tingut en la seva història. L'aranès és reconegut com a llengua oficial i pròpia del territori (s'empra en ensenyament, en política, en cinema, en literatura, en cançons, a la ràdio i la televisió, etc. ) i el ciutadà adopta la consciència de pertànyer a la cultura occitana. Cal, doncs, una consolidació a nivell polític i institucional tal i com es reconeix en la Llei de Política Lingüística. |