| Resumen: |
Els escriptors de la generació dels 50, d'expressió castellana i catalana, comparteixen un motiu recurrent, el de la "ciutat somniada", aquella ciutat que es construeix a través del record o de l'imaginari. Es tracta d'una "ciutat de paraules", d'una construcció fictícia, l'espai feliç que va donar alè vital a molts escriptors catalans a l'exili exterior o interior. Jaume Ferran conclou el seu article destacant el bilingüisme que els escripotors d'expressió castellana van posar al servei de les lletres catalanes (traduccións al català, poemaris bilingües, col·laboracions i actes diversos), i la solidaritat entre tots els escriptors per a la reconstrucció d'una Catalunya nova. |