Abstract: |
Després de realitzar un recorregut pels diferents moments claus del desenvolupament de la performance, Besacier revisa la relació estreta que manté amb el teatre, de la qual sorgiran artistes com Hermann Nitsch, l'activitat del qual es caracteritza per l'absència d'un suport específic. Però hi ha un punt on la performance se separa del teatre: en la primera, és l'artista qui s'"exposa", s'elimina allò que, tant en el teatre com en la pintura o escultura, apareix com un retorn a la matèria, a l'habilitat tècnica. En la performance l'artista es lliura públicament a un acte real, ni simulat ni dramatitzat, no com a actor, sinó com a actuant. |