Resum: |
Sobre les funcions d'informació i documentació coexistents en la reivsta 'Serra d'Or' i que condicionen els interessos tant del lector habitual con de l'esporàdic. La revista ha anat decantant-se cada cop més vers un caràcter explícitament i exclusivament cultural, que ha mantingut al llarg de tota la seva trajectòria. Guillamon assenyala algunes de les mutacions que ha sofert la revista en aquesta línia unitària (abandó de la mirada optimista cap al futur i tendència a la valoració i contemplació del passat, pèrdua de la capacitat de suscitar debat i polèmica) i analitza el tractament que s'ha fet de les diferents activitats culturals (art, teatre, música, cinema. . . ). |