| Abstract: |
Del resum de l'article: "Aquest treball analitza la relació entre el cançoner 'G2' d'Ausiàs March i l'edició de 1539, que ja va defensar Pagès, però que no es veu reflectida en l''stemma codicum' d'Archer. A partir de l'estudi en paral·lel, per una banda, de les dades sobre el procés deformació de 'G' i, d'una altra, de les llacunes i variants exclusives d'aquests dos cançoners, s'hi determina l'àrea d'influència de la tradició textual de l'imprès a en 'G', localitzada en la darrera secció del manuscrit. Així mateix, s'hi justifica el grau de manipulació de l'original per part de Baltasar de Romaní, al servei del seu text castellà en bona part dels casos. Aquestes variants de traductor arriben sovint a la tradició posterior, especialment als cançoners manuscrits 'G2DE', i als impresos 'bcde'. Finalment, s'hi defensa que l'antígraf de 'G2' no devia ser directament l'edició 'a', sinó un manuscrit, probablement el seu original d'impremta". |
guest ::
login
;
Romaní, Baltasar de 
