La Cultura, entre el mercat i la subvenció (Cicle: 'El país que farem') [recurs electrònic]
Marcé, Xavier
Viladecans, Joan Pere
Gabancho, Patrícia
Comissió de Cultura. Ateneu Barcelonès
Junta Directiva. Ateneu Barcelonès
Ateneu Barcelonès
Cicle El país que farem. Ateneu Barcelonès (2015 : Barcelona)

Publicació: Barcelona : Ateneu Barcelonès, 2015
Descripció: Enregistrament audiovisual : 90 min.
Resum: Enregistrament de l'acte "La Cultura, entre el mercat i la subvenció (Cicle: 'El país que farem')", celebrat a l'Ateneu Barcelonès l'11 de maig del 2015. Taula rodona amb Xavier Marcé, president de l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA), i el pintor Joan-Pere Viladecans, moderada per Patrícia Gabancho, al voltant de les relacions de la cultura amb les institucions i el mercat. De la crònica de l'acte: "Segons Marcé, [. . . ] "la cultura és una cosa i la política cultural una altra", cosa que sovint es confon. Des del seu punt de vista, quan es barregen aquest dos elements tendeixen a crear "un excés de dirigisme i institucionalització cultural". I ha explicat que cultura i política cultural han establert un diàleg complex i complementari que ha acabat tenint una repercussió enorme en l'Estat del benestar. Tot i que habitualment "la Cultura està considerada la quarta pota de l'Estat del benestar", Marcé ho posa en dubte. [. . . ] [Marcé] ha precisat que el temps ha canviat radicalment en la carrera artística i ha canviat la idea sacralitzada de l'autor i creador. [. . . ] D'altra banda, ha alertat que la Cultura torna a ser molt política. Va deixar-ho de ser, ha precisat, durant els anys noranta quan va aparèixer la "figura del productor". Un professional que "empaqueta un producte a un mercat, que no sap si interessa a ningú, però a través de màrqueting col·loca el producte a la gent". [. . . ] Aquesta 'demonització' de la paraula 'mercat cultural' no ha d'espantar i el que cal és pensar com intervenim en aquest mercat i com creem públic intel·ligent, ha defensat. [. . . ] Què defineix la nova política cultural? Per a Marcé, es tracta de "definir i acotar els serveis públics, però comprometre's a fer-los". Des del seu punt de vista, l'Estat no ha de garantir tots els serveis culturals sinó que cal és que "la cartera de serveis que "asseguren la màxima socialització de la cultura es compleixin". I ha lamentat que quan parlem de grans equipaments culturals parlem més "del que costa obrir les portes que no pas del que passa a dins". [. . . ] Alhora, ha afirmat que cal construir equipaments culturals però "han de respondre a un pla previst i no tant a una idea d'autor en funció del seu director". Ha defensat que cal una política de suport de la creació emergent però connectada amb els espais que la col·loquen en un espai de socialització i sostenibilitat, amb sistemes de producció i distribució. Donar suport als autors consagrats però vinculats a un exercici multiplicador dels drets que generen. [. . . ] L'artista Joan-Pere Viladecans, de la seva banda, ha afirmat que "de talent i creativitat n'hi ha com n'hi ha hagut sempre però no hi ha el vehicle per fer-ho visible i no hi ha el vehicle pel qual la creació arribi a qui realment ha d'arribar, el públic, que ha de dialogar amb l'obra d'art". [. . . ] Segons Viladecans, "no hi ha crisi de llenguatge però hi ha la tendència a creure que tot el que no sigui en un format digital, no és modern". Ha exposat que la dècada dels anys 80 moment en el qual les Arts Plàstiques eren d'ús comú, la gent anava a les galeries on s'exposaven autors joves i consagrats, es feien intercanvis entre les altres galeries i hi havia un moviment cultural en el qual cohabitaven diverses tendències. Viladecans situa l'inici de la crisi "en el moment en què es parla de fundar el Museu d'Art Contemporani de Barcelona i es perd la fira ARCO, perquè no hi creu i no hi volen invertir, que ho capgira tot". En aquest context, el circuit artístic falla d'una banda perquè hi ha artistes "d'obra única" que han de vendre per viure i seguir, el "mercat falla" i no hi ha un col·leccionsime sòlid. La crisi es produeix perquè la situació s'ha estroncat just en el moment en què els nous valors anaven a consolidar-se, ha subratllat el pintor. A més, ha advertit que els "Nonells, Casas, Rusiñol, Mir, Anglada-Camarasa es van vendre, al mateix moment, pel triple del preu a Madrid". Segons Viladecans, "l'Art necessita uns referents i aquests han de ser permanentment exposats. En literatura equivaldria al cànon". El pintor ha afegit que la creació del MACBA col·lapsa el sistema perquè "ha escanyat a dues generacions, perquè en comptes d'activar i ser el principal interlocutor vàlid de la creació contemporània del país i contrastar-la amb l'estranger, ha optat per un museu de sèrie B i d'activitsme polític provocador. ".
Nota: Enregistrament: Barcelona: [Sala d'actes Oriol Bohigas.] Ateneu Barcelonès, 11 de maig del 2015 [19.00h]. Publicació: 13 de maig del 2015
Nota: Descripció del recurs: 19 de juny del 2019
Nota: Acte organitzat per la Comissió de Cultura de la Junta Directiva de l'Ateneu Barcelonès. Forma part del cicle 'El país que farem'. Moderadora i ponent: Patrícia Gabancho; ponents: Xavier Marcé i Joan-Pere Viladecans
Nota: Informació extreta de https://www.ateneubcn.org/agenda/cultura-entre-mercat-i-subvencio [consulta: 19 de juny del 2019]
Nota: Enregistrament de vídeo. Durada: 90 minuts. Divisió de l'acte: presentació de Patrícia Gabancho (min. 00.00-4.59), ponència de Xavier Marcé (min. 4.59-25.25), conversa entre Patrícia Gabancho i Joan-Pere Viladecans (min. 25.25-34.30), col·loqui entre Marcé, Viladecans i Gabancho (min. 34.30-54.50) i col·loqui amb el públic (min. 54.50-final)
Document: Taules rodones ; Conferències ; Converses ; Comentari
Matèria: Política cultural ; Cultura catalana ; Mercat ; Art català
Museu d'Art Contemporani de Barcelona : MACBA



Canal Youtube de l'Ateneu Barcelonès

L'Arxiu de la Paraula

Catàleg Ateneu

El registre apareix a les col·leccions:
Tipus de document > Comentaris

 Registre creat el 2019-06-19, darrera modificació el 2019-06-19



   Favorit i Compartir