| Resumen: |
Del resum de l'article: "Les transformacions socials i culturals que coneix l'Europa de la Baixa Edat Mitjana tenen un impacte sobre la difusió i la diversificació del saber. Textos científics en llengua vernacular posen a l'abast dels laics lletrats uns coneixements anteriorment reservats al clergat. La importància d'aquest fenomen es fa visible en autors com ara Ausiàs March, que incorporen al llenguatge literari nocions filosòfiques, teològiques, mèdiques o tècniques. En aquesta contribució proposem una lectura filològica del 'Cant CXIII' de March en la que prestem particular atenció a la seva utilització del que anomenem els 'discursos del saber' ('Wissensdiskurse'). Pel que fa a l'argument principal del text -les capacitats de l'home per arribar a la coneixença del ver són limitades i el saber humà és vanitós- el poeta segueix les idees propagades per l'església. Al mateix temps, però, fa servir aquests discursos científics (sobretot conceptes de la psicologia i ètica aristotèlica) per la seva descripció i anàlisis del comportament dels homes. El que podria semblar a primera vista una paradoxa és, de fet, característic per l'intent contemporani de reconciliar els 'nous' sabers sobre l'home i el cosmos amb la visió cristiana del món. No obstant, la tensió entre 'ciència divinal' i 'ciència humanal' (que s'accentuarà en els segles successius) es fa palesa en el poema de March". |
visitante ::
identificación
