Abstract: |
Del resum de l'article: "Les nombroses i polifacètiques obres de l'artista català Salvador Dalí no revelen de bon principi que s'hagués pogut interessar seriosament per qüestions filosòfiques de la teoria de la percepció. Tant a les pintures com als escrits, Dalí prioritza encegar l'observador i el lector amb conceptes pseudobiogràfics i sobretot paranoics. Sembla que molt es perd en la paròdia i la bogeria i pot ser interpretat amb fórmules psicoanalítiques. A partir del poema 'El amor y la memoria', que ja fa referència al títol a 'Matière et Mémorie' de Bergson, es mostrarà a tall d'exemple com Dalí s'enfronta de manera intensiva als arguments filosòfics, i com els supedita subtilment a la seva pròpia teoria. Dalí també parodia i s'aprofita capaçment de l'obra de Bergson en els escrits sobre el mètode paranoicocrític de 'La femme visible'. D'allí s'extreuen reflexions sobre la percepció, la memòria i l'invisible, que són rellevants pels debats actuals sobre virtualitat i hiperrealitats al cosmos digital". |