Abstract: |
Del resum de l'article: "Josep Pla era un gran amant de la literatura francesa. Era Michel de Montaigne qui tenia una importància especial per a ell. Com es pot desprendre d'una declaració de Pla, ell devia al autor dels 'Essais' l'essencial del seu saber filosòfic tant com la capacitat de ponderar i jutjar. El francès era per a ell modèlic com a representant d'una visió de l'home no-ampul∙losa i com a escriptor moralista. En allò que segueix s'examinen tres aspectes més on els dos autors apareixen com a veïns. Es tracta, primerament, de la representació de si mateix tant com de la dificultat simultània amb aquesta, puix que el jo no és sempre present a si mateix i titubeja entre l'autenticitat per un costat, la convenció i el paper social per l'altre. Després, s'enfoca el tema de la inestabilitat de les coses humanes, tan central en Montaigne i estudiat aquí, relatiu a Pla, en el seu conte 'Contraban'; el tema es veu contrastat per la constància de certes idees dels dos autors. Finalment es mostra que, si bé els dos autors, respecte a la seva visió de l'home, tendeixen cap a la reducció de qualsevol tipus de poder, estableixen, fins un cert punt, un concepte oposat, mitjançant les seves idees de la natura i de la salut (per a Pla, es recorre a la seva confessió de sentir-se deixeble del cinisme antic i al seu ús del verb 'badar')". |