| Resumen: |
De l'abstract: "La gestió normativa de la llengua catalana, amb l'adveniment de nous centres codificadors de caràcter regional, està vivint uns moments de desorientació important. Hom podria dir que la institucionalització de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha inaugurat una nova conjuntura estandarditzadora que es podria catalogar com a pluricèntrica. Tanmateix, la dinàmica politicoideològica que n'ha propiciat la creació obstaculitza l'assoliment de consensos imprescindibles per a garantir el funcionament unitari del codi. L'article fa un repàs sintètic de l'itinerari contemporani que ha seguit l'establiment de la varietat normativa en terres valencianes. El mostra com un vèrtex més del particularisme que importants sectors sociopolítics del País Valencià, avui majoritaris, han impulsat secularment. I en detalla la transformació que ha experimentat, una mutació que l'ha portat a arraconar el secessionisme tradicional i a potenciar l'aïllacionisme referencial. Amb la definició del concepte de comunitat lingüística com a rerefons de tota la reflexió, l'autor proposa defugir els criteris simbolicoactitudinals, proveïts d'una forta càrrega identitària, i sumar esforços al voltant del factor interaccional. El fet de situar el debat en l'àmbit comunicatiu ens ofereix una interpretació menys ideologitzada del conflicte normatiu i apunta el camí d'una política lingüística compromesa amb la llengua pròpia". |
visitante ::
identificación
