| Abstract: |
Josep Maria Capdevila i Balançó (Olot 1892 - Banyoles 1972) fou un humanista cristià que es mantingué de ple en l'esperit de la «philosophia perennis». Sant Tomàs donà al pensament de Capdevila ordre i coherència; Joubert, sentit recapitulador; De Sanctis, el sistema de treball, la seguretat en la percepció i aquella mirada crítica capaç d'efectuar -amb criteris estètics- la tria que fa el temps en la selecció d'obres i autors. A diferència de Hegel i Benedetto Croce, que circumscriuen l'estètica a la teoria de les arts, Capdevila veu en l'estètica una filosofia de la bellesa, lligada als conceptes de veritat i bé. Segueix, en això, el pensament de Jaume Serra Húnter i de l'Escola de Barcelona, hereva de l'escola catalana del sentit comú, oberta al diàleg entre la ciència i la fe. En les reflexions sobre la crítica, Capdevila efectuà una subtil distinció entre la veritat històrica i la veritat artística, a l'interior de la qual situà la veritat poètica. Considera que les obres d'art i de literatura porten cadascuna d'elles la seva veritat. Justament una de les tasques del crític és discernir aquesta veritat a través de l'exegesi del text, basada en un doble criteri: estètic, i ètic. També és funció del crític analitzar la pertinença d'un text a la tradició genuïna dels pobles, manifestada en els clàssics de tots els temps: Dante, Llull, Shakespeare, Cervantes, Goethe, Manzoni, Mistral… Agafant els clàssics medievals com a referent, féu una sèrie d'aportacions a la literatura catalana: revaloritzà la prosa de Verdaguer, estudià Maragall (l'estètica, la crítica i la poesia), divulgà a Catalunya l'obra de Costa i Llobera i Joan Alcover, estudià la narrativa de Ruyra -i en reivindicà la poesia- i assenyalà la importància de Carner en la dignificació del llenguatge urbà. Finalment, amb la consciència de formar part d'una nova generació, exercí un cert mestratge en amics i condeixebles: Riba, Sagarra, Carles Soldevila. Per avatars de la vida Capdevila optà per divulgar els seus ensenyaments a través de la premsa (La Paraula Cristiana, El Matí…). Interessat en l'expansió de la cultura, publicà manuals (el de correspondència i el de filosofia) i reculls antològics, entre els quals sobresurt l'antologia lírica, on proposa una sèrie de poetes que han passat a formar part del cànon universal. Entre els llibres de crítica i estètica que publicà, destaquen 'Poetes i crítics', 'Amics i terra amiga' i 'Estudis i lectures'. |
| Contents: |
La tesi consta de tres volums. La part central del primer volum és l'estudi de l'ideari crític i la política de Capdevila, i l'obra que publicà (Cap. 3-5). Aquesta part va precedida d'un estudi biogràfic i una aproximació a la seva filosofia (Cap. 1- 2), i seguida de la recepció crítica de la seva obra (Cap. 6). El segon volum aplega una antologia de textos seus, avui poc assequibles. El tercer volum inclou l'epistolari a Garganta, Riba i Joan Alcover, i la bibliografia
|
guest ::
login
