| Abstract: |
'Sadístic, esperpèntic i àdhuc metafísic' (1976) fa èmfasi en tres espais clau del desenvolupament de Joan Manuel: el seu cos, el seu dormitori (i, per extensió, altres espais de la ciutat de Barcelona), i els cosses dels seus amants. Si bé el narrador no estableix connexions directes entre aquests espais, la reproducció de pràctiques i representacions espaials en cadascun d'ells crea paral·lels en el desenvolupament del protagonista. Se'ns presenta una perspectiva heterotòpica dels espais en els quals es desenvolupa el protagonista, és a dir, espais vistos com a 'altre' que expliquen o intenten justificar l'alteritat de la sexualitat o gènere del protagonista. Malgrat que l'efecte de les heterotopies, segons Foucault, és reforçar la il·lusió de realitat mitjançant la creació d'espais on s'inverteix la quotidianitat, a 'Sadístic' podem veure-hi un procés a la inversa: mitjançant la pràctica d'activitats inusuals i transgressores, el protagonista converteix els cossos i els seus espais adjacents en heterotopies. [Traduït de l'abstract de l'article, en anglès]. |
guest ::
login
(1942-2003) 
