| Abstract: |
El contrast emfàtic entre l'inici i el final de 'Mrs. Death' de Salvador Espriu es realitza de manera molt precisa: comença amb caos, violència i cacofonia i acaba en ordre, pau i harmonia. L'obra fou dedicada al seu germà, un metge que "lluità contra la Dama", és a dir contra la Mort; de fet, l'acte de curació és una metàfora clau en el procés de transformació. Molts dels poemes de la primera part contenen imatges de degradació i de malestar físic, com els captaires i l'espantaocells. En dos poemes, sobretot, s'entreveu la possibilitat de la recuperació. En tots dos la idea de la malaltia està relacionada amb un nen; en tots dos s'hi percep una sensació de compassió i dignitat que fa de contrapunt a la violència i la desesperació dels poemes que els envolten. Intuïcions com aquestes anticipen la serenor del final, en el quan destaca la idea de renovació, la qual suggereix la glossa paulina sobre la mort i resurrecció de Crist que, al mateix temps, es relaciona amb l'epíleg, l'oració asperges 'Vidi aquam'. [Traduït de l'abstract de l'article, en anglès]. |
guest ::
login
