Fecha: |
2017 |
Resumen: |
L'estudi analitza la petició d'entrada de Catalunya a la Francofonia per part d'Artur Mas el maig de 2014. Colocarem aquesta sol·licitud en el context del debat de la subagrupació romànica del català que tingué lloc a la primera meitat del s. XX, en què es discutí si el català era una llengua iberoromànica o gal·loromànica. Situar la sol·licitud d'Artur Mas en aquest context facilita entendre els aspectes lingüístics ideològics i polítics dels dos episodis, ja que es fa referència a diferents projectes de construcció de l'Estat espanyol: l'opció d'un Estat nacional espanyol on la llengua i la cultura castellanes són les dominants davant d'una Espanya harmònica multilingüe i multicultural sense jerarquies. L'article demostra que en el debat de la subagrupació romànica del català ambdós projectes polítics podrien ésser defensats si es considerés el català una llengua iberoromànica. La petició de Mas i el debat filològic mostren que la posibilitat del rebuig català al projecte de l'Estat espanyol seria la conseqüència d'un Estat nacional espanyol centralitzat. [Traduït de l'abstract de l'article, en castellà]. |
Nota: |
Inclou llistat d'obres citades (p. 16-17) |
Documento: |
Estudi |
Materia: |
Polèmica ;
Classificació de llengües ;
Català ;
Llengües romàniques ;
Ideologia lingüística ;
Política lingüística ;
Nacionalisme ;
2014 ;
Catalunya ;
Espanya ;
2010X
Mas, Artur
;
Organisation Internacionale de la Francophonie : OIF
|
Publicado en: |
Bulletin of Hispanic Studies. Glasgow, Vol. 94, Núm. 1 (2017), p. 1-17, ISSN 1475-3839 |