The influence of phonology on inflection. The interplay between syllabification and lexical insertion in Pallarese Catalan / Eduard Artés Cuenca ; directora de la tesi Eulàlia Bonet Alsina
Artés Cuenca, Eduard
Bonet i Alsina, Eulàlia (Direcció de tesi)
Departament de Filologia Catalana. Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona

Imprint: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2016
Description: 1 recurs en línia (319 pàgines)
Abstract: Abstract de l'autor: "En aquesta tesi s'analitzen les restriccions que la fonologia imposa sobre l'exponència del gènere. En concret, s'explora la interacció entre epèntesi i flexió nominal en el sistema clític del pallarès. Atès que la flexió s'esdevé en posició final de mot, s'argumenta que l'epèntesi s'evita en aquesta posició per tal de mantenir una estricta correspondència entre estructura morfològica i estructura fonològica. En canvi, en alguns contextos s'hi poden inserir vocals flexives per tal de facilitar la sil·labificació de la seqüència. En aquest treball s'assumeix que cada nucli sintàctic funcional projecta una posició temàtica on es realitza el gènere (Oltra-Massuet, 1999). Una aspecte clau de la proposta és la idea que els exponents de gènere són trets flotants i, per tant, la flexió es realitza en dos passos. En primer lloc, en la posició temàtica s'hi insereix una vocal subespecificada (i. e. , T ↔ V) i, posteriorment, els trets flotants ([+fem] ↔ [+baix], i. e. , -[a]; [-fem] ↔ [+labial,-alt], i. e. , -[o]) s' associen a la V de la posició temàtica. En l'anàlisi, emmarcada en la Teoria de l'Optimitat (TO), s'assumeix que l'ordenació de les restriccions determina la presència o l'absència superficial dels trets flotants. El femení sempre es realitza a causa d'una restricció que afavoreix l'associació del tret [+baix] (fet que implica la inserció de línies d'associació no presents a l'input), mentre que al masculí s'evita la inserció de noves línies a l'output, fet que explica la realització -[Ø] per defecte del masculí. Tanmateix, quan el gènere forma part de la composició morfosintàctica d'un clític, com en el cas del pronom masculí acusatiu de 3a persona del singular, aquests trets flotants es poden acabar associant a la V de la posició temàtica per tal de millorar l'estructura sil·làbica quan es donen certs condicionaments fonotàctics. Aquesta 'solució morfològica' és menys costosa que l'epèntesi inicial perquè no necessita crear una nova posició estructural o inserir nous trets. L'operació d'Empobriment (Bonet, 1991) esborra els tets de gènere del pronom acusatiu de 3a persona del plural i, per tant, els trets fonològics que li corresponen no es poden utilitzar per assolir una sil·labificació apropiada. La posició temàtica amb la vocal subespecificada es manté, però, i els trets epentètics per defecte del pallarès s'insereixen en aquesta posició, motiu pel qual la vocal rep una interpetació temàtica. Aquesta solució es prefereix a l'epèntesi inicial perquè la posició temàtica ja proporciona una posició estructural. El mateix s'aplica a d'altres clítics que no tenen trets de gènere. Tot i que el pallarès mostra interaccions morfofonològiques complexes pel que fa a l'exponència del gènere, l'anàlisi en TO que es presenta en aquesta tesi fa referència exclusiva a objectes fonològics. L'estructura morfosintàctica del sistema nominal afecta els processos epentètics però es pot continuar mantenint una modularitat estricta del sistema. A més a més, l'assumpció de trets flotants evita l'ús d'al·lomorfs de gènere (Bonet et al. 2007). Quant als noms i adjectius, el procés general que, d'una banda, realitza una vocal subespecificada i, de l'altra, realitza trets flotants de gènere, és vàlid només per a les terminacions per defecte. És a dir, qualsevol vocal que no sigui -a (femení) o -o (masculí) -si es realitza- no es pot considerar de gènere i ha de ser especificada, en canvi, a la posició temàtica de l'entrada lèxica. Per tant, els noms amb marques no regulars s'han d'emmagatzemar com a representacions complexes i la realització s'ha de fer en un sol pas. Això dóna suport a teories que suposen que un exponent o un conjunt d'exponents poden realitzar constituents morfosintàctics que apleguen més d'un node terminal (e. g. , Siddiqi 2009, Caha 2009 or Bermúdez-Otero 2012)".
Note: Inclou un apèndix amb dades sobre el treball de camp realitzat per a l'estudi: el llistat dels participants, amb dades demogràfiques, i el contingut dels qüestionaris (p. 279-304). Inclou referències bibliogràfiques (p. 305-319)
Note: Tesi doctoral. Director: Eulàlia Bonet. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana. Data de defensa: 27 juliol 2016
Document: Estudi
Subject: Fonologia ; Flexió ; Nom ; Clític ; Pronom ; Català ; Pallarès ; Morfologia ; Sintaxi
ISBN: 9788449065828



La tesi al TDX

Text complet al DDD

The record appears in these collections:
Document type > Studies

 Record created 2017-10-05, last modified 2020-08-29



   Favorit i Compartir