Abstract: |
Abstract de l'autora: "L'objecte d'aquesta tesi doctoral és dur a terme una aproximació hermenèutica a 'Primera història d'Esther', de Salvador Espriu, a partir de l'examen del tractament del grotesc de l'obra. Primerament, l'estudi traça un estat de la qüestió sobre les diverses teories del grotesc i a partir d'aquesta perspectiva proposa una definició del terme que s'utilitzarà a l'hora de realitzar l'estudi crític de l'obra. Segonament, s'estudia la naturalesa de la recreació espriuana del 'Llibre d'Ester' i, especialment, el diàleg que Espriu estableix amb la literatura profètica i sapiencial de la Bíblia. En tercer lloc, s'estudien determinats aspectes relacionats amb el tractament literari del lèxic com a fonament del gest grotesc i la seva incidència en la caracterització grotesca del 'dramatis personae'. En quart lloc, s'analitzen els mecanismes paròdics de l'obra tot posant de relleu els elements del teatre popular inserits en aquesta peça teatral tan profundament hermètica com 'Primera història d'Esther'. Així, a partir de la comparació de l'obra d'Espriu amb una revista musical de 1927, 'La corte del rey Assuero', es constata com aquest gènere exerceix una influència considerable en la composició d'algunes escenes paròdiques. En conjunt, la tesi vol posar de manifest com el sincretisme espriuà transforma el llibre bíblic en una faula que examina des de les altures el relat original d'Ester. I, per fer-ho, insereix en l'obra fragments de la gran literatura veterotestamentària per tal que la farsa de putxinel·lis esdevingui el punt de partida d'una reflexió greu. Aquest sincretisme espriuà deriva també cap a un cert hibridisme genèric que provoca que alguns fragments més propers a la lírica o a les formes assagístiques s'insereixin en l'entramat teatral. En definitiva, la tesi determina com, des d'una concepció mimètica autoconscient que interpreta la metaficció a partir d'una ganyota grotesca, Espriu crea una obra en què una farsa titellesca es converteix en una reflexió elegíaca". |