| Resumen: |
L'estudi explica com Guillem de Berguedà i Bertran de Born, cadascun amb un estil ben propi, desenvoluparen les formes poètiques del sirventès, i com la forma de sirventès de Bertran de Born va ser la que la tractadística posterior (com les 'Leys d'amor') acabà considerant canònica. Bertran va compondre sirventesos contrafent el gènere de trobadoresc de moda, la 'canso'. Així, segons l'autor, "poden ser interpretats també com una decisió de «compondre a la manera (musical, mètrica, estilística) de» i per tant -en la fase d'inici de la tradició- com un acte deliberat, a través del qual la poesia profana d'actualitat es col·loca al mateix pla que l'expressió elevada de la lírica amorosa, i amb una mateixa dignitat". D'aquesta manera, el sirventès s'integrà en el sistema poètic trobadoresc. |
visitante ::
identificación
;
Guillem de Berguedà 
