| Resum: |
Del resum de l'article: "Miquel Martí i Pol es presenta, en el context de la seva poesia obrera, com a "obrer que fa versos". Aquesta bipolaritat en la definició de la pròpia identitat persona, en què el poeta és secundari respecte a l'obrer, li serveix per oferir la seva poesia als lectors com una obra excepcionalment autèntica. El poeta es contraposa ell mateix a d'altres poetes de l'època que, segons diu, escriuen poesia de denúncia proletària sense sentir-ne de debò una necessitat i sense conèixer de debò la realitat que denuncien. Aquest model bipolar d'explicació de si mateix presenta una problemàtica. La idea d'un obrer, així com preval en la societat i segons l'estètica del realisme social, es relaciona més aviat amb tasques de producció o, en segon lloc, de manteniment. En canvi, Martí i Pol treballa a la fàbrica en feines administratives, fet que limita i matisa la possibilitat de ser considerat un representant ideal de la seva gent. Efectivament, l'oficinista no surt gaire en els poemes obrers martipolians. D'altra banda, el fet mateix de ser poeta l'allunya de la idea arquetípica de l'obrer, de manera que, alhora que facilita la comunicació de la realitat de la seva classe social, també la dificulta. Per tant, un model alternatiu d'anàlisi textual, tripolar i no pas bipolar, que tingui en compte les tensions que es produeixen entre els tres components de poeta, d'obrer i d'oficinista permet d'entendre millor la poesia obrera de Martí i Pol i el desenvolupament temàtic i expressiu dels dos poemaris de 'La fàbrica'. El model tripolar fa possible de proposar un significat més ric a l'autenticitat que caracteritza Miquel Martí i Pol i que ell mateix entén com la font de validesa de la seva poesia". |
visitant ::
identificació
