Joan Vinyoli va néixer a Barcelona l’any 1914 i hi va morir el 1984. La seva infantesa, marcada per la precarietat econòmica familiar, va tenir com a contrapunt les estades estivals a Santa Coloma de Farners, focus important de la seva poesia. De formació literària autodidacta, cursà estudis de comerç i, als setze anys, entrà a treballar d’administratiu a l’editorial Labor, on treballarà fins l’any 1979.
 
Tal com podem llegir a La bastida dels somnis. Vida i obra de Joan Vinyoli (2010), de Pep Solà, el poeta tenia només setze anys quan començà a descobrir la poesia. Hi ajudà la soledat del despatx: Solà parla de la companyia que el tinter suposà per a Vinyoli en aquelles hores de tedi.

La poesia de Vinyoli, a la manera de Riba, és concebuda com a redemptora, com una eina capaç d’assolir el més profund autoconeixement, així com el coneixement del món. És deutora del romanticisme alemany i del postsimbolisme, dins els principis del qual evoluciona cap a una dicció d’aparença realista i quotidiana.

El seu primer llibre, Primer desenllaç (1937), queda lluny de la maduresa poètica plena que comença a bastir cap al final de l’anomenada primera etapa, exemplificada a El callat (1956), una etapa que deixa els títols següents: De vida i somni (1948), Les hores retrobades (1951) i Realitats (1963).

La segona etapa, que consolidarà una plenitud poètica ferma, s’inicia amb Tot és ara i res (1970), seguit per Encara les paraules (1973) i Ara que és tard (1975), d’un clar plantejament existencial. Més tard, publicarà Vent d’aram (1976), fita importantíssima dins la seva extensa producció, Llibre d’amic (1977), El griu (1978), Cercles (1979), de caire metafísic, A hores petites (1981) i els Cants d’Abelone (1983). També traduirà Rilke, pel qual sentia una gran admiració, en les anomenades, modestament, Versions de Rilke (1984) i, un any després, les Noves versions de Rilke (1985). Els seus últims llibres són Domini màgic i Passeig d’aniversari, tots dos de 1984, dos llibres que aglutinen com a temes principals la paraula poètica i la mort.